20 N, eleccions a l’Estat espanyol: l’Esquerra Independentista crida a l’abstenció activa!

Des de l’AJ Fort Pienc ens sumem als comunicats de la CUP i d’Endavant (OSAN) cridant a l’abstenció.

20N No els seguim el joc: ABSTENCIÓ

Comunicat de la CUP:

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) no es presentarà a les eleccions espanyoles del 20 de novembre i farà campanya per demanar l’abstenció. Els motius pels quals hem pres aquesta decisió són els següents:

 Conjuntura

a.    Política

Espanya no és una democràcia de debò. L’oligarquia financera, econòmica i mediàtica fa i desfà l’agenda política estatal, més enllà de la representació dels partits al Congrés espanyol dels diputats.  Els “poders fàctics” de sempre vertebren i ordenen tots els debats estratègics. No hi ha marge per a la diferència o discrepància real més enllà de l’anècdota folklòrica. I ja no som un reducte marginal de persones els que ens hem adonat clarament d’això. Cada vegada més ciutadans comparteixen aquesta anàlisi.

Així doncs, en cal ser capaços de mostrar al conjunt de classes populars catalanes aquesta realitat i ens cal aconseguir que aquesta anàlisi sigui compartida per la majoria de la societat catalana. Una eina per socialitzar el nostre discurs són les presents eleccions espanyoles, a les quals no concorrem amb llista electoral. No hi concorrem electoralment parlant però en el context adjacent a aquestes eleccions, hi tenim molt a dir.

b.    Socio-econòmica

Les diferències entre rics i pobres cada dia s’accentuen més. El desmantellament de l’estat del benestar, que al Regne d’Espanya mai havia aconseguit desplegar-se completament, està fent encara més dures les conseqüències de la crisi. Al Principat de Catalunya, 1 de cada 5 persones viu al llindar de la pobresa, els desnonaments de famílies senceres són a l’ordre del dia, més d’un 40% de joves catalans són a l’atur, …

La conjuntura socio-econòmica està al darrera de les massives mobilitzacions que estan vivint els Països Catalans del sud. El discurs anticapitalista s’ha anat estenent aquests darrers temps a causa de la profunda crisi econòmica.

c.    Nacional

En aquest sentit, convé fer un atac sense pal·liatius al projecte sorgit a la transició i compartit per tots els colors dels arcs parlamentaris que ens governen: l’Espanya de les autonomies. És de preveure que un dels grans debats que es produirà a l’estat serà el de la recentralització i, davant d’això, cal enfortir la veu de l’independentisme rupturista, que de des dels inicis s’ha oposat a la construcció d’aquest Estat postfranquista. Ni la dreta catalana ni l’esquerra espanyola estan preparats per fer un discurs superador d’aquest model esgotat. L’independentisme d’ERC tampoc pot trencar amb el seu passat immediat. La història ens està donant la raó i cal que ho expliquem al nostre entorn. Espanya és irreformable.

La Unitat Popular com a alternativa general


La Unitat Popular és la única alternativa política capaç de presentar una alternativa global a l’actual situació de múltiples crisis, apartant el pactisme i el reformisme que les classes populars catalanes han patit d’ençà de la transició de la mà de les opcions polítiques hegemòniques.

D’una banda, el que hom anomena catalanisme ha practicat una forma de fer política que només ha fet que posar pedaços en els desajustos que hem anat patint d’ençà de la transició, quan comença a ser operatiu el nou model pactat entre la majoria de l’oposició antifranquista i el règim. D’altra banda, les posicions d’esquerres han anat patint una deriva dretanitzadora molt preocupant. Actualment, trobem una esquerra que defensa una reforma laboral antiobrera, una esquerra que beneeix els EEUU i la OTAN en el seu atac imperialista contra Líbia.

En aquestes eleccions la CUP es marca com a objectiu el reforçament del projecte d’Unitat Popular, fent agitació per l’abstenció i no demanant el vot per cap opció política concreta. La CUP prefereix denunciar l’actual situació política, d’opressió nacional, crisi socioeconòmica i crisi del mateix sistema de representació abans que participar en unes eleccions de dubtosa utilitat en el moment actual.

Si entenem les eleccions com una eina, aquestes no serveixen per transformar la realitat en clau independentista i d’esquerres

El marc jurídic i polític blinda qualsevol perspectiva de canvi en el terreny exclusivament parlamentari, deixant qualsevol iniciativa de canvi profund completament a mans de l’oligarquia financera i política de l’estat. Amb aquestes normes, Espanya no pot ser un marc útil de lluita per a l’independentisme d’esquerres. Aquesta realitat de facto és garantida també mitjançant el blindatge, per exemple, de la reforma constitucional. A més, des de sempre però d’uns anys cap aquí especialment, la suposada esquerra  espanyola ha virat cap a posicions radicalment espanyolistes i anti-populars, liderant fins i tot reformes laborals i retallades profundament antisocials. Hi ha hagut un independentisme pactista que en el seu moment va tornar a pensar (repetint l’error històric del catalanisme) que Espanya era reformable, donada la conjuntura política. El temps ha demostrat que aquell enèsim intent va tornar a ser fallit i que va xocar contra els murs de contenció d’aquest sistema tancat.

El fort bipartidisme que impera al Regne d’Espanya i el control de la política per part dels poders fàctics, fa que el marge de maniobra de les institucions estatals sigui molt petit, per no dir nul. Aquest bipartidisme, unit amb desorientació de bona part de l’esquerra espanyola, fa que les Corts espanyoles puguin ser molt poc útils ara mateix pel nostre procés d’alliberament.

Comunicat d’Endavant (OSAN):

El proper 20 de novembre hi ha convocades eleccions estatals espanyoles. En aquestes eleccions s’escull la representació al Congrés i Senat espanyols, màximes institucions espanyoles des d’on es formarà el mateix govern espanyol, i per tant un dels principals centres de decisió que afecta als Països Catalans. Davant això, com a independentistes d’esquerres, ens hem de plantejar si aquestes eleccions i institucions ens serveixen per aconseguir els nostres objectius d’alliberament nacional i social, partint de la conjuntura actual.

Per la seua pròpia concepció aquestes institucions entren directament en contradicció amb els nostres interessos com a poble. La Constitució espanyola i les lleis que se’n deriven consagren la negació del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, la partició del nostre poble en comunitats autònomes a les quals es nega el seu dret a federar-se, i també consagra una economia de lliure mercat que posa els interessos privats per sobre dels drets socials en tots els àmbits de la nostra societat.

Des de la perspectiva de l’Esquerra Independentista, és a dir, del moviment polític que té com a objectiu la construcció d’uns Països Catalans independents i socialistes, la participació en un procés electoral espanyol com el que tindrà lloc el proper 20 de novembre només tindria sentit si servís per impulsar una alternativa en clau de sobirania nacional i de transformació social per als Països Catalans.

Avui, però, les alternatives que es plantegen són o bé en clau de reforçament del projecte espanyol o bé de millora del marc autonòmic vigent que, a través de propostes com la del pacte fiscal, no deixa de ser una aposta per reformar el mateix marc estatal que nega la sobirania al nostre poble. Així és com cal entendre les propostes electorals de PP i PSOE d’una banda, i de CiU, ERC, Compromís i PSM (amb el suport de SI) de l’altra banda. Totes aquestes propostes són acrítiques amb el model polític, econòmic i social de la Unió Europea, l’Europa dels estats i de les multinacionals en el qual es troba l’origen de la crisi que estem patint. I també són acrítiques respecte les receptes per superar-la, que han estat dissenyades perquè la crisi la paguin els sectors més desafavorits del nostre poble.

Per aquests motius, des d’Endavant (OSAN) ens sentim plenament indentificats amb la crida que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha realitzat, tot demanant l’abstenció a les eleccions espanyoles del proper 20 de novembre. Una crida a l’abstenció que no entenem des de la passivitat, sinó des d’una perspectiva de compromís per construir una alternativa de lluita en clau d’unitat popular, amb el dret a l’autodeterminació i a la independència dels Països Catalans, i la construcció d’un nou model de relacions econòmiques i socials, el socialisme, per construir un futur de justícia i de llibertat per al nostre poble. A mes, celebrem que aquesta crida estigui fortament amb consonància amb el període de mobilitzacions socials que s’ha encetat aquesta tardor arreu del país per mostrar el rebuig a les retallades socials i les agressions capitalistes. Per tant, entenem l’abstenció com una peça mes en el conjunt de mobilitzacions que precediran el dia de les eleccions generals, com la vaga d’universitats el dia 17 de novembre o les mobilitzacions populars que es realitzaran el cap de setmana del 19 i 20 de novembre.

Finalment, ens reiterem en la necessitat de, un cop passades les eleccions, marcar-nos el repte polític de tirar endavant una vaga general com a mecanisme de mobilització social, que demostri que no acceptarem les retallades ni les mesures antipopulars de cap govern al servei del capital i dels poderosos.

El 20 de novembre, no votis, abstenció activa!

Organitza’t i lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans

Països Catalans, novembre de 2011

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s