Nova victòria electoral de Chávez. La revolució Bolivariana avança a pas ferm cap al socialisme.

Valoració d’Arran sobre les eleccions presidencials a Veneçuela

Les classes populars veneçolanes han materialitzat, una vegada més, el seu recolzament al procés revolucionari iniciat per Chávez i el PSUV el 1998 mitjançant una nova victòria electoral contra l’oligarquia nacional aquest diumenge 6 d’Octubre. El President Hugo Chávez superava així al seu rival directe, el conservador Henrique Capriles per més d’un 10% dels sufragis (1.300.000 vots), en unes de les eleccions amb un percentatge de participació més alt de la història de Veneçuela (81%), que poc te a veure amb els resultats que es donen a les conteses dels Països Catalans.

Es desenvolupava així una jornada electoral tranquil·la amb plenes garanties democràtiques –reconegudes pel mateix Capriles- i àmplies mostres de suport popular als carrers i barris de les principals ciutats Veneçolanes. Constantant-se, doncs, un nou èxit electoral de Chávez que evidencia una vegada més les mentides i difamacions difoses pels mitjans de comunicació privats veneçolans –controlats per l’oligarquia econòmica- i el mass media internacionals amb la finalitat d’intoxicar i posar en dubte la qualitat democràtica de la revolució Bolivariana. Malgrat sigui Chávez l’únic president del món que en 14 anys s’hagi enfrontat a 9 eleccions –totes elles victorioses- i un referèndum el qual malgrat no superar amb èxit podem afirmar que ha respectat plenament la voluntat popular i no ha tirat endavant les reformes constitucionals que aquest proposava.

Des d’Arran considerem de vital importància aquesta victòria i el conjunt del procés de la Revolució Bolivariana, perquè considerem que el projecte polític en que s’ha embarcat el poble veneçolà , tot i que potser no és per nosaltres un model ideal, està obrint les portes cap a un sistema econòmic que supera el capitalisme. Un nou sistema al servei de les classes populars que ha permès reduir dràsticament la pobresa, augmentar considerablement l’escolarització, generar i impulsar projectes socials destinats als barris més pobres, etc. En definitiva, un nou sistema que posa al centre de la vida política aquells fins ara marginats durant dècades per l’oligarquia dominant. Una classe invisible que ha deixat de ser-ho per ser un actor principal en el procés revolucionari, construït des de la base amb el poder popular.

Revolució que li deu molt a Chávez, però que va molt més enllà. Revolució que va empesa per la força de tot un poble organitzat i mobilitzat: com hem pogut veure amb la massiva participació a les urnes i a les grans manifestacions tant abans de les eleccions. També en els moments més difícils per Veneçuela, com el cop d’Estat del 2004, sortint al carrer en defensa de la revolució. O en l’autoorganització a les assemblees de barri, per gestionar els propis recursos i analitzar les mancances i necessitats des de la base, d’on emana el poder popular clau en el projecte Veneçolà. Un poble que ha hagut de resistir segles d’opressió estrangera, primer espanyola, i desprès per via de la oligarquia i la seva aliança amb la burgesia internacional sent el seu màxim exponent els EUA. Però malgrat tot ha sabut mantenir el seu esperit, aixecar-se i construir la revolució, amb un lideratge fort, però sempre fonamentada des de la base, per via de la construcció d’estructures de poder popular, que han permès que aquells que portaven segles sent uns simples espectadors tornessin a agafar les regnes de la seves vides, decidint que era el moment de trencar amb l’opressió, i construir el Socialisme.

També volem recordar el paper fonamental i solidari en el camp de la Política Internacional que ha pres la Repúblia Bolivariana de Veneçuela. Mostrant-se en diferents ocasions com el punt de referència d’un conglomerat de països oposats a l’Imperialisme -tant militar dels Estats Units i la OTAN- com econòmic -del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional-. Ferma oposició als pilars actuals del capitalisme mundial, que han imposat el model neoliberal a milions de persones, condemnant-nos a la misèria més absoluta. Així, Veneçuela ha esdevingut un punt emblemàtic per a tots els pobles oprimits del món que reclamem sobirania tant per gestionar els nostres recursos com el nostre destí com a Nació.

I per últim no volem menystenir els reiterats enfrontaments del govern bolivarià contra de la ingerència de la burgesia espanyola a Llatinoamèrica, a causa de la lògica reapropiació dels recursos naturals i fonts d’energia dut a terme pel govern chavista fins ara bona part en mans de multinacionals d’origen espanyol. Aquest enemic imperialista –de la qual Veneçuela està ja en vies d’alliberarment- és el mateix enemic de les classes populars catalanes, els interessos de les quals xoquen frontalment amb els de les èlits econòmiques estatals. Així doncs, no podem més que mostrar la nostra més sincera gratitud ja que la seva lluita és ímplicitament internacionalista, i és que combatent l’imperialisme espanyol a Veneçuela es debilita al mateix temps l’opressor de les classes populars catalanes.

Per tots aquests motius des d’Arran celebrem emotivament aquesta nova victòria de la Revolució Bolivariana que avança a pas ferm cap al Socialisme. Així, volem enviar-los una càlida abraçada revolucionària i constatar-los com a exemple a seguir pels Països Catalans en la lluita comuna de tots els pobles del món per la nostra emancipació, per la independència i el socialisme.

Arran Fort Pienc

http://www.arranfortpienc.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s