Contra les retallades i la privatització: No paguem! Joves, Defensem el transport públic!

En un moment de crisi social, econòmica i ambiental en la qual ens veiem immerses el transport públic hauria de ser un servei de fàcil accés pel jovent del nostre país per tal de moure’s pel territori d’una manera ràpida, eficient i respectuosa amb el medi ambient. Malgrat això, els nostres polítics i governants, com fan repetidament en tot els àmbits, en comptes d’intentar satisfer els veritables interessos de les classes populars busquen el benefici personal i de les empreses adjudicades al servei o redueixen el finançament dedicat a les partides del transport públic amb la falsa i demagògica excusa de la crisi econòmica.

Ja fa anys, que les xarxes de transport públic del nostre país es troben en un estat de precarietat gràcies a la deixadesa de les administracions. Malgrat que la situació ja de per si era prou rudimentària, l’any 2012 es va aplicar un desorbitat increment del preu del transport públic amb l’excusa de que les usuàries només paguen un 25% del preu real del servei i en moments de crisi les administracions no poden sufragar aquesta despesa. Arguments demagògics i classistes que obvien que les classes populars ja paguen el transport públic mitjançant els impostos que abonen a les administracions cada any i que pagant el bitllet, simplement, estan repagant el servei. Si amb les pujades de l’any passat no n’hi hagués hagut prou, amb el començament de l’any 2013, les nostres administracions tornen a pujar el preu del bitllet entre un 3,1 i un 4,1%. Per tant, tornen a encarir el cost del bitllet, fins i tot, per sobre del nivells de IPC deixant de banda les demandes per part de les usuàries i sense tenir present la gran davallada que ha patit el servei.

A les àrees metropolitanes del Països Catalans, sobretot Barcelona, València i Palma, les insuficiències financeres són ben vigents al transport públic i la mala gestió del servei fa que utilitzar el transport públic s’hagi convertit en un vertader luxe pel jovent de les classes populars. Un dels afers més flagrants, és el cas de TMB ( Transports Metropolitans de Barcelona), empresa pública que gestiona el servei de metro i bus de l’àrea metropolitana barcelonina, que porta anys reduint la freqüència i número de línies de bus i metro, mentre que al mateix temps aplica sistemàtics increments del preu del bitllet. Malgrat això, TMB disposa de 300 alts càrrecs amb sous de més de 80.000 euros anuals i efectua nombroses reunions on es paguen suculentes primes als polítics de l’àrea metropolitana per assistir-hi. N’és un exemple l’alcalde barceloní Xavier Trias que ha arribat a guanyar 36.000 euros per concórrer a 3 o 4 reunions.

A Palma, les noves tarifes de l’Empresa Municipal de Transport (EMT) canviades per l’actual Ajuntament de la ciutat, presidit per Mateo Isern, han pujat els preus dels autobusos un 23% de mitjana així com n’han reduït la seva freqüència i ha eliminat línies “innecessàries”. Aquestes mesures afecten a milers de treballadors, joves i estudiants que depenen dels serveis de transport públic, especialment de l’autobús, per moure’s diàriament. És així que, una vegada més, l’Ajuntament del PP aposta per un model de mobilitat basat en el transport privat no respectuós el medi ambient, a la ciutat de Palma els nivells de contaminació superen diàriament els 40-55 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic, xifra que supera el límit permès, i que ha anat en augment els darrers anys.

Les comarques interiors i rurals dels Països Catalans, que no estan vinculades amb els serveis de les àrees metropolitanes, es troben cada cop més minvades de transport públic. Moltes comarques no disposen de línies ferroviàries i les que en tenen solen tenir freqüències molt baixes que en dificulten el seu ús. A aquestes comarques el servei de bus comarcal i intercomarcal, que en molts casos és l’únic tipus de transport públic que es pot utilitzar, es sol trobar en un estat paupèrrim amb alts preus del bitllet, poquíssimes freqüències horàries, mala connexió entre línies i habituals retards en l’arribada i sortida dels busos. D’aquesta manera, en aquestes comarques el pobre desplegament del transport públic provoca que no existeixin connexions entre molts pobles i ciutats propers. Això, dificulta la mobilitat del jovent que no disposa de permís de conducció o diners per pagar-se un vehicle privat propi obstaculitzant el seu accés a llocs de treball o d’estudi.

Cal tenir en compte que aquesta descarada pujada de preus que s’està donant a totes les xarxes de transport públic del país, ve condicionada per la progressiva privatització dels transports públics que s’està efectuant arreu dels Països Catalans. La més gran i important d’aquestes privatitzacions és la de RENFE, que ja ha provocat diverses vagues i mobilitzacions dels treballadors d’aquesta empresa denunciant que amb la privatització hi haurà una reducció de plantilla i de freqüència de pas dels combois, així com, més augments del preu del bitllet. Com a usuàries, les joves sabem que la progressiva privatització del transport públic només pot provocar un major deteriorament del servei.

Encara que els nostres polítics ens vulguin fer creure que aquestes privatitzacions són per reduir els alts nivells de dèficit públic provocats per la crisi econòmica, aquestes privatitzacions tenen un marcat caràcter ideològic. La reconversió del capital públic en capital privat pretén fer-nos avançar cap a un model econòmic de capitalisme salvatge on el interessos de les classes populars no importin per res i l’únic motor de l’economia sigui el benefici dels grans capitals privats. Amb l’excusa de la crisi econòmica, les grans fortunes estan aprofitant per imposar un model de capitalisme salvatge basat en la privatització de tot tipus de serveis públics bàsics ( educació, sanitat, transport públic,etc.) per reduir al mínim, el ja de per si insuficient, estructura de l’estat del benestar.

Malgrat això, el jovent som conscient que el pitjor encara ha d’arribar, i les exigències de contenció del dèficit públic que ens imposa, sense la nostra voluntat, la Unió Europea i l’imminent rescat a que haurà de sotmetre’s l’estat espanyol només comportaran un tsunami privatitzador de tot tipus de serveis públics, entre ells el transport, que provocaran un empitjorament i encariment del servei .

Des d’Arran i el Sindicat D’estudiants dels Països Catalans (SEPC), entenem el transport públic com una eina al servei de les classes populars, allunyat dels interessos privats i que ha d’afavorir la cohesió territorial i social entre els diferents indrets del nostre país. També, apostem per un model de transport públic respectuós amb el medi ambient i accessible per tot el jovent del nostre país allunyat de projectes elitistes com el TAV (Tren d’Alta Velocitat).

D’aquesta manera, animem al jovent del nostre país a plantar cara contra la pujada de taxes del transport públic ja sigui mitjançant accions de protesta o bé mostrant la seva insubmissió utilitzant el servei sense sufragar el preu del bitllet.

Contra les retallades i la privatització: No paguem! Defensem el transport públic!

Extret d’ARRAN

Arran Fort Pienc

fortpienc.arran.cat
 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s