[CRÒNICA 28 DE JUNY] ELS CARRERS DE BARCELONA S’OMPLEN DE MANIFESTANTS EL DIA DE L’ALLIBERAMENT LGTBI

Prop de deu milers de persones van prendre els carrers de Barcelona en la manifestació anual per l’alliberament LGTBI. Sota el lema «Per un país lliure d’homofòbia i de transfòbia», nombrosos col·lectius de lluita antipatriarcal, aglutinats en la Comissió Unitària 28 de Juny, convocaven a manifestar-se per reclamar la plena igualtat de drets de totes les sexualitats dissidents i que no sigui tolerada cap mostra de discriminació trànsfoba, lesbòfoba o homòfoba, ni institucionalment ni socialment. La manifestació va començar a les 18.30 h a plaça Universitat i es va desplaçar fins a la plaça de Sant Jaume, on una activista trans es va encarregar de llegir el manifest unitari. No va faltar un petit homenatge a Clément Méric, el jove activista pels drets LGTBI assassinat pels feixistes a París el 5 de Juny, al qual se li va dedicar un minut de silenci.

Les diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista es van fer visibles a la manifestació (el bloc més nombrós dels que constituïen la mobilització), juntament amb multitud d’entitats i col·lectius de lluita antipatriarcal i de l’esquerra anticapitalista. En una protesta de caràcter reivindicatiu però alhora alegre, desacomplexat i provocador, es cridaven consignes com ara «Alerta! Alerta! Que caminem trans, gais i lesbianes pels Països Catalans», «Qui sembra l’homofòbia recull la ràbia» o «Darrere els finestrals, també hi ha transsexuals», sense oblidar Imatgeconsignes anticapitalistes que recordaven que els nostres cossos i les nostres sexualitats no estan en venda.  Les consignes contra la mercantilització del col·lectiu prenien especial rellevància enguany, en què per primera vegada la desfilada del Barcelona Pride se superposava amb la manifestació. El Barcelona Pride és un macroesdeveniment comercial impulsat per ACEGAL (l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes) juntament amb altres negocis que, des de 2009, amb la intenció de «visibilitzar les empreses i comerços gais de Barcelona» el 28 de juny. Els col·lectius organitzadors, que des del 1977 han impulsat una manifestació reivindicativa i combativa, es van oposar frontalment a que les empreses participessin en la manifestació, cosa que va provocar una reacció agressiva per part de la patronal, que des de llavors ha buscat la manera de celebrar una «desfilada» a la seva manera i buidar la diada de caràcter polític i reivindicatiu. Fins a la data, les dues convocatòries no havien coincidit mai el mateix dia, però finalment les empreses impulsores del Pride han decidit programar-lo al mateix dia i hora que la manifestació. Aquesta decisió no és casual, segons la Comissió Unitària, i respon a una voluntat clara de boicotejar la manifestació i buidar el 28J de contingut polític. Tot i l’intent de boicot per part de la patronal, la manifestació va mantenir l’índex de participació d’anys anteriors i va demostrar que la lluita i reivindicacions de les persones LGTBI no tenen res a veure amb les empreses ni amb el turisme. Cal destacar, això sí, que malgrat que certs partits polítics i sindicats van convocar hipòcritament als dos actes, curiosament no van tenir cap presència a la manifestació per l’Alliberament.

Val a dir que, malgrat l’a parent normalitat amb què es viuen les sexualitats dissidents en els nostres dies, l’homofòbia, la lesbofòbia i, especialment, la transfòbia, segueixen tenint un pes important en la nostra societat, tant als carrers com en l’àmbit insitucional. Sense anar més lluny, la matinada anterior a la manifestació els mossos d’esquadra havien efectuat escorcolls difícilment justificables a diversos locals LGTBI del Raval. Els fets recordaven les batudes i els abusos policials contra els quals, fa 44 anys, es van rebel·lar les usuàries de l’Stonewall de Nova York, els fets precisament que es commemoren el 28 de juny. El Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) estudia la possibilitat de presentar una denúncia per homofòbia, ja que considera que darrere aquestes actuacions existeix una voluntat política d’intimidar i invisibilitzar la presència del col·lectiu LGTBI a Barcelona.DSCF4130-e1372597551329-1024x501

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s